dijous, 19 gener de 2012

MATINAL A MALANYEU

Via INTEGRAL FARIGOLA INDÒMITA. 120 mts 6a

Malanyeu, un dels racons més bucòlics del berguedà, on la claror calcària ens il.lumina uns paisatges de postal amb el famós Pedraforca com a teló de fons.

Els cingles de Malanyeu donen vida a tot un entramat d'itineraris de totes mides i estils, que aprofiten cadascun dels agraïts foradets que presenta la seva curiosa morfologia per progressar en lliure.

La via d'escalada d'avui consta de cinc llargs semiequipats, i neix de la unió de dues vies, Tal faràs, tal trobaràs (70 mts V+) i Gruyère (50 mts 6a).




Bonica matinal d'escalada fent cordada amb el carismàtic Quico Soler, on el món al seu costat sembla més sencill i divertit. De la lliçó d'avui, em quedo amb la classe magistral de com no s'han de col.locar els friends... sense comentaris!!!

Com sempre amb el Quico, la diversió està assegurada, i em disfrutat d'una escalada força assequible, amb un últim llarg que ens quedarà gravat a la retina, en un entorn privilegiat.

I és que avui s'han ajuntat dos autèntics Peter Pans de la comarca!!!!




dimecres, 18 gener de 2012

ESCALADA AL PEDRAFORCA

Via PRIMA. 210 mts 6b+




El Roget, és el nom que rep l'atractiva franja rocosa, de tons grisos i ataronjats, que hi ha just per sota la cara sud del Pollegó Inferior del Pedraforca.

Allà es troba una via de les anomenades cinc estrelles, la Prima, que destaca per la seva bellesa, sobretot en els seus últims dos llargs superiors, on hi trobarem unes fisures netes i molt atlètiques, i amb una sorpresa no gaire agradable que ens ha fet esbufegar de valent.

Amb un dia radiant i la bona companyia de'n Ricki Balaguer, hem enfilat els primers llargs de la Prima amb ganes de menjar-nos el món. No recordo els dies que feia que no posava "catxarrets" a la paret, i la veritat, és que de tant en tant, va bé passar una mica de por i que la roca et posi al seu lloc.

I és que la sorpresa de la grimpada, a arribat quan hem topat amb el sisè i últim llarg de la via, una fisura atlètica i amb molt "d'ambient" completament desequipada .... ni rastre dels parablolts que ens havíen promès.




Sort d'en Ricki i la seva habilitat a la roca, juntament amb el seu arsenal de "friends" i tascons, que ens hem pogut embutxacar aquesta vieta que consta al llibre de les 100 millors escalades de Catalunya, d'en Pep Soldevila.


I sobretot no ens oblidem del gran Joan Cunill, que avui no ens ha pogut acompanyar per culpa de "la pesta" com diu ell, tot i ser l'ideari de la grimpada d'avui, gràcies Joan, t'hem trobat a faltar!!!

dijous, 6 octubre de 2011

CAVALLS DEL VENT 2011


...impossible, el meu cos no serà capaç d'aguantar 85 kmts i 5.200 metres de desnivell!!!

Però en Toni, un bon company de feina, el dimecres abans de la cursa no parava d'insistir que ho provés, que hi anés, que corrés la ja mítica Cavalls del Vent!!!! Mentrestant, en Zhou, metge especialitzat en medicina tradicional xinesa, m'estava analitzant el peu tot dient: " tu no correr el sabado.... tu aguja de fuego en pie!!!! .... mentre m'apretava amb força un punt concret de la mà dreta per treure'm el dolor del peu esquerre...coses dels xinesos!!!!

Són les 10:00 del matí i més de set-cents corredors prenem la sortida de la Cavalls!!! M'il.lusiona ser capaç de donar la volta pel Cadí-Moixeró en un sol dia...quina bogeria!!!!
Ens espera un primer tast de 1.800 mts de desnivell fins al Niu de l'Àliga. A cada passa que faig, el cos em demana més, però el cap avui és el qui mana, és qui decideix el ritme, i el ritme és tranquil, conservador, un ritme que em permet gaudir de l'entorn, del companys, un ritme latent que em manté viva.

Les vistes són espectaculars i dono gràcies del país que tenim.

Arribo al Serrat de les Esposes i se'm comença a accelerar el cor!!! L'emoció de veure la mare i l'Albert amb el Roc petit i tota la gent del Berguedà, la companyia de l'Alba i la Beni i l'abraçada amb l'Anna Fontcuberta...aquests instants m'omplen d'energia.
Em donen les primeres referències respecte les primeres...bufff, estan molt lluny!!

Però jo faig la meva cursa, avanço a un ritme alegre, i disfruto de cada passa que faig. Penso que és tot un privilegi poder formar part d'aquest joc!!!

Passo els Cortals de l'Ingla i en menys de dues hores arribo a Prat d'Aguiló, meitat de carrera, juntament amb la Nerea Martínez, una corredora de cap a peus, i millor persona. Sortim juntes enfilant el Pas dels Gosolans, amb una pujada dura i exigent. La fem a ritme, i només ens separen una vintena de metres entre nosaltres dues. Alço la vista i em trobo el Pedraforca als nassos.... brutal!!!


Porto més de set hores de carrera i el cos i la ment funcionen a la perfecció. Avui és el dia!!!

La baixada fins al Lluís Estasen es fa llarga, però les cames em responen. Durant tota la cursa he procurat beure i menjar constantment, per així proveir el meu cos d'energia en tot moment.





Al Lluís Estasen estic a pocs minuts de l'Emma, i passo com un coet. M'hagués agradat parar una estona i fer-la petar amb el meu cosí, la Mar i la Mariona, que m'esperaven amb molta il.lusió, però ara tot a canviat, hi ha la victòria en joc.

En poc menys de mitja hora arribo a Gresolet, els nervis a flor de pell, la gent embogida, i és que les tres fèmines de davant estem lluitant per la victòria amb molts pocs minuts de diferència. Quin espectacle!!!
Passat el Coll de la Bauma em poso primera, i ara és a l'inversa, ja que és el cap qui dóna ordres a les cames perquè cada vegada vagin més i més depressa...tot rutlla a la perfecció. Intento distreure la ment amb mil imatges, coses divertides, ... fins i tot se'm passa pel cap que puc arribar a guanyar aquesta cursa, però se'm posa la pell de gallina i penso que seria massa bonic, que això no està al meu abast.
Pel pas del Empedrats ja s'ha fet de nit, i la poca llum del frontal m'il.lumina el camí. És una pujada llarga i dura, i el pitjor de tot és que ja no tinc referències de ningú. L'Emma és una corredora excel.lent, i sé que em pot aparèixer per darrere en qualsevol moment.

Al Refugi de Sant Jordi començo a sentir els primers símptomes de debilitat, i a més a més, la manca d'experiència en aquest tipus de curses fa que agafi un frontal amb una llum ridícula i això al.lenteix el meu pas. Però sé que em queda poc més d'una hora per arribar a Bagà, i que ho he de donar tot.... Ara no puc fallar, ara no Núria.
Però la ment és forta, sé que el sufriment és passatger i que a Bagà m'espera la glòria.

Després d'11h i 37min tanco els ulls i creu-ho la línia d'arribada...no m'ho puc creure, no tan sols he acabat aquesta cursa, sinó que n'he batut el récord.

Moltíssimes gràcies a tots pels ànims que m'heu fet arribar, aquesta és la millor victòria!!!

dijous, 12 maig de 2011

PIRINÉS EPIC TRAIL

Grans records de la Èpic Trail, sens dubte la millor ruta en btt que he fet fins ara. Paissatges espectaculars i duresa en el seu recorregut. El rodatge es va fer el mes de maig del 2010, amb la inestimable companyia de la Neus, juntament amb l'equip de TV3 i la gran sorpresa d'en Fernando Escartín, ex-ciclista professional, que ens va acompanyar durant tot una etapa. Millor impossible!!!

http://www.esport3.cat/video/2996870

dimarts, 17 agost de 2010

NÚRIA PICAS I GEMMA ARRÓ CAMPIONES DEL WIAR 2010

El passat diumenge es va cel.lebrar la vuitena edició del WIAR (Woman International Adventure Race), aquest cop a la Cerdanya, i amb la victòria de l’equip Casall, format per la bagenca Núria Picas i la ceretana Gemma Arro, proclamant-se d’aquesta manera Campiones d’Espanya de l’especialitat.

Al final el raid va ser molt més dur del que s'esperava, amb uns 80 kmts de distància i un desnivell positiu de 2.600 mts, assolint el cim del Puigpedrós (2.914 mts) com a cota màxima.
La sortida es va prendre a l'estany de Puigcerdà, on les corredores van haver de nedar un total de 500mts, per sortir de l'aigua i realitzar una cursa d'orientació urbana. Tot seguit un tram de btt portava a les corredores primer a Bolvir, i després a Guils de Cerdanya, per cordar-se les bambes i sortir corrent fins a les pistes d'esquí de fons de Guils-Fontanera. Un altre cop amb btt fins a les faldes del Puigpedrós per començar un trekking dur i exigent on portava a les participants fins a la cota de 2.914 mts, al cim del Puigpedrós. Després d'un descens vertiginós va venir una etapa de btt llarga i dura, pels voltants de Meranges, acabant fins a la vall, amb una prova de tir amb arc i tirolina, travessant el riu Segre. Tot seguit les corredores es van calçar els patins en línia per arribar a la població d'Alp, on després d'una orientació urbana l'equip Casall travessava la línia de meta proclamant-se així doncs campiones del raid WIAR 2010, amb un temps de 8h55’58’’.

En segona posició i amb més d'una hora d'aventatge va entrar l'equip format per Roser Español i Gemma Roca (U.E.U Seu Esports - Mountain Runner) amb un temps de 10h00'44'', i en tercera posició les corredores de Burgos Natalia Domingo i MªBarbara Domingo (Tjalve Siesters) amb un temps de 10h11’36’’.